El impacto de la inteligencia artificial generativa en la docencia universitaria de las disciplinas jurídicas y sociales

80 El impacto de la Inteligencia Artificial generativa en la docencia universitaria de las disciplinas jurídicas y sociales mes d’ús en les activitats avaluatives o treballs finals. Creiem que aquesta doble estratègia pot contribuir a superar les limitacions actuals dels processos d’avaluació, tot proporcionant eines adaptables a les necessitats canviants de l’estudiantat. PARAULES CLAU: Alfabetització digital; Intel·ligència artificial generativa; Corres- ponsabilitat; Ètica acadèmica; Docència virtual; 1. INTRODUCCIÓ En aquesta comunicació abordem un problema clau que ha emergit en el context de les PAFS 2024-1: el sistema actual d’avaluació no resulta plenament satisfactori a l’hora de prevenir ni gestionar la conducta fraudulenta relacionada amb l’ús d’eines d’IA generativa. Segons l’experiència de les autores, podem constatar com la UOC no sempre ha plantejat solucions encertades per tal de prevenir l’ús fraudulent de la IA. Si bé el proctoring s’està posicionant com a una possible eina prioritària (si aconseguim superar les limitacions tecnolò- giques sofertes durant els pilots), altres aproximacions com les POVA i POVS no han garantit la honestedat de l’estudiantat en l’ús de la IA, ni han pogut desplegar el seu potencial com una eina al servei dels objectius pedagògics de les matèries. Per il·lustrar-ho, fem referència al cas concret d’un estudiant de l’assignatura “Coope- ració Internacional i Desenvolupament”, que utilitzà ChatGPT per a elaborar la seva Prova Oral d’Avaluació Asíncrona (POVA). En el marc de la implementació pilot de les POVA, es va dissenyar una activitat extremadament estructurada per fomentar la improvisació i evitar la preparació prèvia de textos elaborats. L’alumnat va ser informat de manera reiterada —en quatre moments diferents— sobre la distribució estricta dels temps de preparació, exposició i lliurament de la prova, amb l’objectiu explícit de reduir al mínim qualsevol possibilitat de redacció completa d’una resposta. Malgrat totes aquestes precaucions, es va detectar un cas en què l’estudiant va presentar un vídeo en què, de manera evident, llegia un text llarg i perfectament redactat, incompatible amb el temps de preparació disponible (només 3 mi- nuts de preparació un cop rebuda la pregunta, per enregistrar 5 minuts de vídeo). Aquest fet, corroborat per una prova experimental per part del professorat (intentar transcriure el text del vídeo en el temps donat de 3 minuts), va posar de manifest que l’activitat havia estat elaborada amb l’ajuda d’intel·ligència artificial generativa. Malgrat l’evident frau acadèmic – l’estudiant havia generat la seva resposta a la POVA íntegrament amb ChatGPT– les difi- cultats provatòries en cas que s’iniciés un procediment formal front la Sindicatura de Greuges per demostrar inequívocament aquesta conducta han portat a acceptar que aquest alumne es presentés a examen, tot i saber que és probable que torni a utilitzar la IA. Els detalls d’aquest cas es presenten a l’annex 1. En segon lloc, a l’assignatura Protecció Internacional dels Drets Humans, es va desplegar un sistema específic per detectar l’ús d’IA generativa en proves d’avaluació final (PAF) escri- tes, aprofitant que, per la configuració de l’assignatura (AC o EX), teníem un volum reduït de