El impacto de la inteligencia artificial generativa en la docencia universitaria de las disciplinas jurídicas y sociales

De la punició a la corresponsabilitat: quatre iniciatives per a reconciliar la IA generativa i la docència virtual 81 participants a l’examen final. Per tal de garantir una detecció fefaent, es van inserir paraules ocultes (lletra en blanc, tamany 1) que, en cas de reproduir-se de manera literal en la resposta de l’alumne, evidenciaven l’ús d’un sistema generatiu com ChatGPT. L’aplicació d’aquest mètode va permetre confirmar que més d’un terç dels estudiants que es van presentar a la prova van fer ús de la IA de manera fraudulenta. Els detalls de la metodologia i els resultats obtinguts es recullen igualment a l’annex 2. Aquestes experiències evidencien que, tot i l’adopció de mesures preventives i de disseny pedagògic pensats per reduir el risc de frau, la presència d’eines d’IA genera nous desafia- ments que el sistema universitari haurà d’abordar de manera urgent i estructural. Una de les limitacions de la perspectiva punitiva és que provar l’ús de la IA generativa resulta complexa ja que és difícil demostrar de manera fefaent el seu ús a diferència, per exemple, del plagi acadèmic clàssic. L’experiència de les autores ens porta a constatar que inclús en els casos en què el professorat detecta un ús fraudulent de la IA, els processos interns de sanció i possible impugnació per part de l’estudiantat fan que l’estratègia punitiva, aplicada de forma aïllada, tingui una efectivitat limitada a l’hora de promoure un ús ètic i orientat a l’aprenentatge de la IA. Aquest escenari evidencia la necessitat urgent de replantejar el sistema d’avaluació i de definir noves estratègies docents. Des de l’experiència acumulada a l’aula, volem contribuir a aquesta tasca. Així doncs, la comunicació està basada en la pràctica docent de les autores i té per tant un caràcter il·lustratiu i exploratori. Elles han dissenyat les guies i activitats presenta- des, que han estat emprades en el context de l’aula. Seguidament, presentem el principi d’actuació que creiem hauria de guiar el tractament de l’ús fraudulent de la IA generativa: el principi de corresponsabilitat. A continuació, la comunicació descriu dues iniciatives que s’han promogut per part de les autores, professores dels Estudis de Dret de la UOC, amb l’objectiu de reconciliar la IA generativa amb la docèn- cia digital. Finalment, les conclusions tanquen la comunicació resumint la nostra proposta i reflexionant sobre les seves limitacions i implicacions. 2. EL PRINCIPI D’ACTUACIÓ: DE LA PUNICIÓ A LA CORRESPONSABILITAT L’estratègia docent que volem promoure al voltant de la IA està basada en el principi de corresponsabilitat de l’estudiantat i, de forma complementària, en el de coeducació. En primer lloc, el professorat té la responsabilitat d’avaluar l’estudiantat i, si fos el cas, sancio- nar l’ús no ètic de la IA. Això implica buscar activament pràctiques fraudulentes per tal de sancionar-les, però tenint en compte que aquesta no és la principal tasca del professorat. Si l’estratègia pedagògica posa al centre la sanció de l’ús de la IA, el professorat perdrà de vista els objectius d’aprenentatge, reduint el seu paper al d’àrbitre i policia de l’ús de la IA. El principi de corresponsabilitat assumeix que l’estudiant és el primer interessat en un procés d’aprenentatge substantiu i ètic, i té en compte la seva agència a l’hora de posar límits a l’ús de la IA. En segon lloc, el principi de coeducació, entès com la recerca de mètodes