El impacto de la inteligencia artificial generativa en la docencia universitaria de las disciplinas jurídicas y sociales

De la punició a la corresponsabilitat: quatre iniciatives per a reconciliar la IA generativa i la docència virtual 83 mar estudiants capaços d’utilitzar les eines d’IA de manera conscient, ètica i rigorosa. Cal fomentar la seva capacitat d’identificar limitacions, biaixos i errors, contrastar informació i construir coneixement autònom i crític. Per afavorir aquesta alfabetització, la guia proposa activitats concretes que integren l’ús d’IA com a objecte de reflexió i no com a substitut de la tasca intel·lectual. Exercicis com la revisió crítica de respostes generades per IA, la correcció i millora d’inputs, o l’anàlisi comparada amb fonts acadèmiques són exemples pràctics per desenvolupar aquesta competència. En coherència amb aquest model, la guia també planteja estratègies de disseny d’acti- vitats menys susceptibles de ser automatitzades i més estimulants per a l’alumnat. Apostem per una avaluació que promogui la implicació activa, el vincle amb problemes reals, el treball cooperatiu i la flexibilitat temàtica, afavorint així l’autoria personal i la motivació genuïna. Finalment, la guia ofereix criteris i procediments per detectar i gestionar l’ús indegut d’eines d’IA, sempre des d’una perspectiva pedagògica i proporcional. Es proporcionen in- dicadors per identificar possibles textos generats artificialment i es defineixen passos clars d’actuació: anàlisi parcial, ús d’eines de suport, escalada a coordinació acadèmica i verificació oral si escau. Així, la guia vol ser una eina oberta i adaptable, que inspira criteris sense imposar recep- tes, i que només adquireix sentit quan és contextualitzada i repensada per cada docent en funció de la seva realitat d’aula. b) Guia per a l’estudiantat La segona iniciativa que presentem és una guia d’ús ètic de la IA generativa, en aquest cas ChatGPT, especificament dissenyada per a l’estudiantat de dret de la UOC (veure annex 4). Als estudis de dret, l’experiència ens ha fet constatar la urgència de fomentar l’alfabetit- zació en la IA ja que el seu ús s’ha generalitzat entre juristes. Això ha creat un problema d’integritat professional les conseqüències del qual ja es poden veure avui en dia. Un exemple és la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Navarra Nº 2/2024, ECLI:ES:TSJ- NA:2024:38A arrel de l’ús maldestre que un advocat fa de ChatGPT per redactar una que- rella en la qual s’aprecien al·lucinacions de la IA, que inventa articles del Codi Penal. En la interlocutòria el Tribunal discuteix sobre l’existència de mala fe processal per ús indegut de la tecnologia. La guia remarca la responsabilitat social de l’advocacia i altres professions jurídiques i la necessitat de desenvolupar un esperit crític i alhora un coneixement propi del contingut de la matèria. En altres paraules, la IA generativa ha de ser el copilot i no el conductor en la presa de decisions. A la guia s’emfatitza la necessitat de què, abans de fer servir la IA generativa, encara que sigui adequadament, l’estudiantat desenvolupi per si mateix la capacitat d’escriptura autòno- ma, que és el que al final permetrà avaluar adequadament la resposta de les eines d’IA. Així mateix, no només s’explica en què consisteix la IA generativa sinó, molt especialment, què no és: una base de dades o una enciclopèdia amb contingut substantiu propi. En aquest sentit,