El impacto de la inteligencia artificial generativa en la docencia universitaria de las disciplinas jurídicas y sociales

84 El impacto de la Inteligencia Artificial generativa en la docencia universitaria de las disciplinas jurídicas y sociales és fonamental que l’estudiantat (i, en general, els usuaris d’aquest tipus de tecnologia) tingui unes expectatives realistes del que pot i no pot demanar al bot. A la guia s’introdueixen també bones pràctiques per usar la tecnologia de manera ètica, tant en qüestions d’autoria com de privacitat. S’indiquen també els riscos de biaix de la infor- mació i la possibilitat d’al·lucinacions de la mateixa. En definitiva, la guia, que és molt sintètica, pretén donar informació pràctica als estu- diants per tal que puguin prendre millors decisions quan utilitzin la IA. 3.2. Activitats Una vegada hem presentat les guies per professorat i estudiantat, volem presentar dues activitats que posen aquest coneixement al servei dels nostres objectius docents. Creiem que és des de la promoció de l’ús ètic de la IA que l’estudiantat podrà corresponsabilitzar-se i participar del procés d’aprenentatge, maximitzant així els beneficis que presenta la nova tec- nologia sense minva del rigor intel·lectual. a) Activitat “Aprendre a preguntar… i a qüestionar” En el marc de la proposta d’alfabetització crítica en IA, hem desenvolupat una activitat que integra els principis de corresponsabilitat i coeducació que orienten la nostra estratègia docent. Aquesta activitat (consultable a l’annex 5), dissenyada en el context de l’assignatura Empreses i Drets Humans, consta de dues parts clarament diferenciades i complementàries. En primer lloc, l’estudiantat ha de realitzar una breu investigació acadèmica sobre la relació entre la IA i els drets humans, responent a un seguit de preguntes que aborden des de la definició de la IA fins als riscos associats al seu ús, especialment pel que fa a col·lectius vulnerables. Aquesta primera fase pretén consolidar coneixements teòrics i oferir una visió global i crítica del fenomen. Una vegada desenvolupats els coneixements necessaris per fonamentar una valoració crítica, es planteja una experiència pràctica en què cada participant ha de formular tres prompts a ChatGPT sobre temes diversos, assegurant-se que almenys un d’ells toqui un tema socialment sensible (gènere, raça, religió, etc.). Les respostes generades són analitzades per de- tectar biaixos i estereotips, i es proposa una reflexió guiada sobre les seves implicacions socials i des de la perspectiva dels drets humans. Aquesta dimensió experiencial té com a objectiu conscienciar l’estudiantat sobre les limitacions i riscos reals de la tecnologia, fomentant una actitud crítica i ètica en la seva utilització. La culminació del procés té lloc en un fòrum de debat, on l’estudiantat ha de compartir les seves experiències amb els prompts i reflexionar conjuntament sobre els efectes socials dels biaixos detectats i les possibles estratègies de mitigació. Aquesta interacció dialògica reforça la dimensió col·laborativa de l’aprenentatge i afavoreix la construcció de coneixement com- partit.

RkJQdWJsaXNoZXIy NTEwODM=