El impacto de la inteligencia artificial generativa en la docencia universitaria de las disciplinas jurídicas y sociales

De la punició a la corresponsabilitat: quatre iniciatives per a reconciliar la IA generativa i la docència virtual 87 dels PDC donada la major càrrega de treball que pot suposar aquest canvi de paradigma. Finalment, en coherència amb la nostra convicció que la intel·ligència artificial ha de ser una eina al servei del coneixement i no un substitut de l’esforç acadèmic, volem posar de relleu que, efectivament, hem utilitzat IA per ajudar-nos en la redacció i poliment d’aquest article. Això no ens ha estalviat, però, hores i hores de treball compartit entre tres acadèmics: redactant, discutint, matisant, reformulant, reescrivint i tornant a començar. Perquè, com sabem bé, cap eina pot substituir l’exigència crítica ni el compromís intel·lectual que demana una veritable tasca acadèmica. 5. ANNEXOS Annex 1: Experiència de la POVA de Cooperació Internacional i Desenvolupament A l’assignatura Cooperació Internacional i Desenvolupament, del grau oficial en Rela- cions Internacionals, es va implementar el pilot de les Proves Orals d’Avaluació Asíncrona (POVA), promogut per la UOC. En el marc d’aquesta activitat, es va informar clarament l’alumnat —en quatre moments diferents: el simulacre, el recordatori de l’activitat, les ins- truccions de la PAC i les de la pròpia prova— de com es distribuïa el temps disponible per realitzar l’activitat. Aquesta distribució era la següent: “Disposeu d’un temps màxim de 15 minuts per a realitzar l’activitat: • 2 minuts per llegir la pregunta i preparar/pensar la resposta. • 5 minuts per gravar el vídeo exposant la vostra resposta oralment. Utilitzeu l’eina de l’editor enriquit ‘Penja o enregistra l’element multimèdia’. • 5 minuts per pujar el vídeo (a partir del minut 5:00 heu de començar a carregar el vídeo, ja que aquest necessita un temps per a processar-se i pujar-se al sistema. Si es fa el lliurament abans de la càrrega completa, el vídeo no arribarà a lliurar-se).” Aquesta distribució reflectia la voluntat de garantir l’espontaneïtat i la improvisació rao- nada del discurs oral, tot limitant el temps de preparació a 2 minuts per evitar la redacció prèvia de textos, més enllà d’un esquelet que ajudés a l’alumnat a guiar el seu discurs. Tanma- teix, es donava un marge de seguretat de 3 minuts addicionals per assegurar la correcta càrre- ga del vídeo. Per tant, si l’alumne s’arriscava a no poder carregar bé el vídeo, materialment el temps per llegir i preparar la resposta es limitava, com a màxim, a 5 minuts. Tanmateix, es va detectar un cas en què un alumne va lliurar un vídeo en què, de mane- ra clara, llegia un text durant la integritat dels 5 minuts.. El vídeo mostra trets propis d’una lectura en veu alta —com ara entrebancs i entonació forçada— i un discurs impecablement estructurat i coherent, sense vacil·lacions, correccions, o repeticions, amb ús d’acrònims i la seva posterior explicació, elements altament improbables en un discurs preparat en només 2 - 5 minuts.